domingo, 10 de junio de 2018

El molí de vent de Can Gallifa

Si volteu entre els camps i boscos de la riera de Rajadell, prop de la masia modernista de Can Gallifa o La Noguera, de ben segur us sorprendrà la torre d'un molí de vent d'allò més singular. Es tracta del molí de vent de Can Gallifa i és força probable que el seu autor fos ni més ni menys que Alexandre Soler i March, el mateix arquitecte que va projectar la masia modernista abans mencionada. 

Aixecada a principis del segle XX, la torre té una forma hexagonal i està feta en totxo. A la part superior hi trobem unes decoracions fetes a base de merlets i finestres allargassades al 'tronc' de la torre. En la seva globalitat, ens pot arribar a recordar a una torre medieval, ja que s'inspira en el tipus d'estructura típica de les fortificacions.

Però, més enllà de la seva decoració, quina funció tenia aquest element? Doncs bé, la torre servia per a fer pujar aigua d'un pou mitjançant la utilització d'un molí de vent instal·lat a la seva part superior (que encara es conserva). Aquest sistema era força utilitzat al Bages durant els anys 20 i 30 del segle passat, per així poder aprofitar l'aigua subterrània. Temps després, aquests molins serien substituïts per bombes hidràuliques. 


sábado, 5 de mayo de 2018

Una barraca de vinya... al Nucli Antic de Rajadell!

Si volteu pel Nucli Antic de Rajadell i sou curiosos, trobareu una barraca de vinya als peus del castell, creada durant el mes de novembre de 2017 per Francesc Puig Vila.

Es tracta d’un tipus de construcció de pedra seca molt comú a la Mediterrània que els pagesos utilitzaven per guardar-hi les eines del camp, descansar i protegir-se de les inclemències del temps. A Catalunya en trobem un gran nombre al litoral, al camp de Tarragona i a les comarques centrals.

La seva ubicació és molt important ja que s’ha d’integrar en un lloc on no es perdi cap tros útil del conreu i que tingui total visibilitat del mateix. També es poden construir sota les balmes, que aprofitant les seves parets i el sostre només s’ha d'aixecar la part del davant.

La seva construcció consisteix en anar sobreposant horitzontalment pedres aplanades i ben aparellades entre si, amb un lleuger pendent. A mida que es van aixecant les parets, les filades es decanten cap a l'interior tot formant anelles de pedra que acaben culminant en una llosa que tanca la cúpula. Sobre la volta, s'hi posa terra i es planten lliris per tal que amb les seves arrels compactin la coberta i amb les fulles s'eviti el seu escalfament pel sol.




sábado, 12 de noviembre de 2016

Els rituals del Castell de Rajadell

Durant molts anys, fins el segle XIX, la jurisdicció del terme del Castell de Rajadell estava en mans del senyor del terme. Per el castell hi han passat molts llinatges, els quals en les properes entrades del blog us explicarem amb més detall... però avui, no us venim a parlar dels senyors del terme en concret, sinó dels rituals de la possessió del Castell de Rajadell en mans dels nous senyors. Uns nous amos que, si volien governar, havien de demanar permís mitjançant tot un ritual protocol·lari molt important per tenir la legitimació per ésser el nou senyor de Rajadell.

Cada vegada que es moria el senyor del terme, el seu hereu n'havia de prendre possessió. Això comportava que, davant de notari, s'havien de seguir unes instruccions i uns passos per portar a terme el correcte traspàs del senyoriu del terme. Però, com es feia aquest ritual?

Actualment conservem part d'un document del 1796. Aquest document, on s'esmenta al senyor Antonio Maria Pignatelli com a nou senyor, ens explica tot el procediment d'aquest ritual. En aquest cas concret, sabem que aquest nou senyor no va residir mai al Castell, ja que tenien la seva casa a Nàpols. En aquests casos, el ritual el protagonitzava el seu procurador seu de Barcelona, el Segimon Molist, qui representarà a Pignatelli en aquest protocol a seguir. 

En primer lloc, tota la gent del terme (senyors, procuradors, particulars...) es reuneixen a la plaça de l'església, que queda just a sota del castell. Un cop tothom fa acte de presència a la plaça, es porta a terme (per part del procurador) l'obertura i tancament de les portes del castell i, seguidament, pica tres cops a la porta de la masmorra del mateix castell. El tercer pas era, una vegada havent sortit de la masmorra, fer la jura dels particulars, procuradors i regidors d'ésser bons vassalls. Acte seguit, com a senyal de la presa de possessió de la jurisdicció civil, el procurador es posa i es treu uns guants blancs. Després, el mateix procurador (sempre i en tots els passos, en nom del nou senyor) desembeina una espasa i amb ella fa tres vegades la senyal de la Santa Creu a l'aire com a símbol de la presa de la jurisdicció criminal. 

I amb aquest pas final, es donava per acabada la cerimònia de la presa de possessió de l'hereu del Castell de Rajadell, l'edifici més enigmàtic del poble, ple de llegendes i històries per explicar. 



Fotografia guanyadora del I Concurs #InstaRajadell per @korojaume

sábado, 29 de octubre de 2016

La Vil·la Romana de Sant Amanç


Benvinguts de nou! Avui us parlarem de la Vil·la Romana de Sant Amanç de Viladés, situada a l'oest del municipi i a la vora de la riera de Rajadell. Aquestes restes arqueològiques són travessades per la carretera C-25 que, malauradament, amb la seva construcció es va perdre gran part del llegat patrimonial i històric d'aquest jaciment. Ens trobem, en aquest cas, en un punt de pas estratègic, que uneix el Pla de Bages amb l'Anoia i la Segarra. Per tant, el conjunt monumental està dividit per una part nord i una part sud que després explicarem amb més detall.


Però, els romans no van ser els primers en establir-hi vida i comerç a Sant Amanç. Molt abans, ja s'hi van establir els ibers, concretament al segle II abans de Crist. L'únic llegat patrimonial que conservem dels ibers, que els romans van reaprofitar, és una sitja o dipòsit cilíndric on es guardaven diversos productes com cereals, llavors, minerals... Aquestes restes les podem trobar a la part sud del conjunt arqueològic.



L'aspecte actual del jaciment es correspon a la planta del Baix Imperi Romà. Durant la segona meitat del segle IV de la nostra era, es planteja i s'executa un ambiciós pla arquitectònic que conformarà aquesta part del jaciment tal i com avui en dia el coneixem, modificant fortament la superfície construïda precedent i la mateixa orografia del terreny. 


                                                                           
Que hi trobem a la Vil·la Romana de Rajadell? Com hem dit, el conjunt està dividit en dos parts, la part nord i la part sud. A la part nord, hi trobem la zona residencial o pars urbana. Aquesta zona la conformen el conjunt d'estances nobles i habitacions de luxe on hi residien els propietaris de l'edifici. Trobem estances molt diverses. Des de tricliniums (menjadors) fins a unes termes, situades a banda i banda la part nord. Les diverses estances estaven decorades principalment amb estucs blancs excepte en una en concret, que hi havía una pintura mural. En una d'aquestes estances senyorials es va trobar un mosaic d'alt valor artístic que actualment es pot veure al Museu Comarcal de Manresa. 


D'aquest mosaic policromat, fet amb la tècnica d'opus musivum, se'n conserva una mica més de la meitat i representa tot un conjunt de motius animals i vegetals, que recorden el passat agrícola romà de la contrada. 



El mosaic policromat de Sant Amanç
                           
A la part sud i trobem la zona de treball anomenada pars rustica. Aquesta part de la vil·la romana era destinada a la gent que treballava la terra i hi havien estances per guardar el material, els aliments i les eines del camp. L'element principal d'aquesta zona de treball era un gran lacus (dipòsit) rectangular envoltat d'una canalització de desguàs i amb dipòsits més petits. La funció d'aquests dipòsits era la producció de vi. 


                                                    Com arribar? 

                               
Podeu trobar més informació de la Vil·la Romana de Sant Amanç a l'Oficina de Turisme de Rajadell (situada a l'estació de tren), concertant una visita guiada al jaciment o al web www.rajadell.org 



Oficina de Turisme. L'Estació s/n. 08256 Rajadell

Telèfon: 93 836 82 54. Fax: 93 836 80 26. E-mail: tur.rajadell@diba.es





martes, 9 de agosto de 2016

Parlem amb Ramon Oms, autor de 'La Noia de la Plaça' de Rajadell

Una tarda d'estiu calorós. Ramon Oms ens obre les portes del seu taller i un ambient fresc i acollidor ens dona la benvinguda. Tot l'espai està ple d'escultures, guix, llibres i, sobretot, molta il·lusió i passió. Oms denota senzillesa, naturalitat i una visió molt honesta de com veu l'art. Contemporani, influenciat per els clàssics i renaixentistes, crea obres que desprenen sentiments, sens dubte, però també captiven a l'espectador amb les formes i les textures úniques del seu art. Avui, parlem amb Ramon Oms per conèixer-lo més i aprofundir amb el llegat artístic que ha deixat al poble de Rajadell.

Nascut a Manresa l'any 1951, Ramon Oms és un dels escultors més coneguts i valorats de la comarca i també del nostre país. Ja de ben jove, es va interessar per l'art i aprengué les tècniques del seu pare (gran mestre pessebrista). Anys més tard, va decidir homenatjar el seu pare fent els diorames que actualment podem veure a la capella del Santíssim dins de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Rajadell. En aquell temps, Lluís Solernou (responsable de la parròquia de Rajadell) va cedir l'espai de la capella a l'artista manresà i en va patrocinar l'obra. Amb el seu ajut juntament amb la col·laboració del mestre fuster Fernando Carvajal, van enllestir tot el conjunt l'any 1988. En els diorames es poden veure quatre escenes de la Passió de Crist: la Flagel·lació, el Camí del Calvari, la Crucifixió o la Resurecció.

              Escena de la Crucifixió, a la capella del Santíssim.

Però si al poble de Rajadell hi ha una obra de Ramon Oms ben coneguda i fotografiada per tothom, aquesta és sense cap mena de dubte 'La Noia de la Plaça'. Esculpida al 1995 per encàrrec de l'Ajuntament de Rajadell, és una escultura exempta situada al racó dret de l'edifici de la rectoria, un espai envoltat de vegetació i plantes que custodien unes de les millors vistes del terme. L'escultura, feta de bronze, sorprèn per la seva gran obertura i realisme que desprèn, factor que atrau a qualsevol que es passeja per la plaça de l'església. Es tracta d'una noia jove, de poble, amb un vestit senzill i típic de les noies de pagès, que es repenja al mur de pedra que té al seu darrere i que posa un peu a un barrot d'una cadira de fusta. Una cadira, que és oferida als visitants com a una oportunitat per asseure's, descansar i parlar. El mateix Ramon Oms ens comenta:

"Amb l'obra, principalment, volia reivindicar la costum de sortir al carrer amb les cadires, asseure's i fer petar la xerrada. Això als pobles era una costum molt bonica i interessant per comunicar-se amb la gent i fer passar l'estona, sobretot en aquests mesos d'estiu, i crec s'està perdent aquest ambient de poble tant maco..."

A més a més, la càrrega emotiva i hospitalària de la noia i el gest de deixar-nos seure amb el braç i la cama ens dona una sensació de no sentir-nos tant forasters en el poble. 'La Noia de la Plaça', una obra d'art que s'ha de veure si hom visita Rajadell o es passeja per la plaça, on podrà arribar a sentir l'essència del poble i la pau que es respira a la vila de Rajadell.

La Noia de la Plaça, per Ramon Oms. Fotografia finalista del concurs #instarajadell

Petita història del Castell de Rajadell


Damunt d'un turó s'aixeca un edifici massís i d'alçada considerable, el castell de Rajadell. La primera documentació trobada escrita del castell de Rajadell data de l'any 1063. Es podria dir que l'edifici correspon al gòtic (un dels murs i elements decoratius, que podrien ser dels segles XIII o XIV) i al segle XVII. 


És difícil, però, establir quines parts corresponen a cada moment perquè ha estat reconstruït diverses vegades. Juntament amb l'església, fou l’origen del poble de Rajadell. A partir del segle XIII la història del castell anà lligada al llinatge de la família Rajadell, senyors del terme que participaren en guerres com la de Provença, Navarra, Almeria, Sardenya i Mallorca. Però fou durant la guerra de la Generalitat contra Joan II (l'any 1471) quan el castell i l'església tingueren molts desperfectes. Durant la guerra civil, el castell va ser requisat i utilitzat pel comitè revolucionari, i es van perdre pràcticament la totalitat dels objectes de valor que hi havia. 



Està format per tres cossos on s'hi conserven encara estances de les diferents etapes habitades, una petita cambra subterrània, la masmorra (que posteriorment es féu servir com a celler), a més de la sala d'armes, les alcoves, l'estable, la cuina, les habitacions, el menjador, les espitlleres de forma quadrada, la casa del masover, etc. És un dels més grans i ben conservats de la comarca i actualment no és visitable. 



En les futures publicacions, anirem desvetllant els secrets i les històries més profundes que amaga aquest edifici emblemàtic del poble i del seu skyline.


El nucli antic de Rajadell als peus del castell. Fotografia finalista del concurs #instarajadell

sábado, 2 de julio de 2016

Benvinguts a Descobreix Rajadell!

Amb molta il·lusió i entusiasme obrim, des de l'oficina de turisme de Rajadell, el blog "Descobreix Rajadell", amb la finalitat de transmetre a tots vosaltres les activitats turístiques i la història que podreu trobar a la vila de Rajadell. Aquest blog vol ser un portal d'informació turística del poble i un canal de reportatges i anècdotes per conèixer i compartir entre tots les experiències que podem trobar al nostre territori. 


Amb aquest nou canal de comunicació, esperem, doncs, propiciar un clima proper i directe entre l'oficina de turisme i tots vosaltres. Estem oberts a tot tipus de propostes i qualsevol idea que volgueu aportar al blog serà ben rebuda! Salut i benvinguts a tots!